El
CIFB va ser una iniciativa propera i desconeguda per a molts que es va dur a terme a la ciutat de Barcelona a
finals els anys setanta i principis dels vuitanta i que va anticipar la centralitat del barri
del raval com a pol cultural de la ciutat.
Situat
al C/Aurora i inaugurat el 4 d’octubre de 1978, en un context social
de contracultura - l’Espanya de la transició – on la iniciativa privada havia
de suplir la manca d’interès cultural per part de les institucions. Així doncs, el sistema de finançament del CIFB es
dugué a terme gràcies a les subvencions per part de la marca CANON i les matrícules
dels cursos que oferien.
El
Centre oferia cursos i tallers de
fotografia des d’on mitjançant el treball amb grup documentaven la vida quotidiana e la ciutat. També realitzaven exposicions, projeccions de
cinema, debats i presentacions públiques a nivell local i internacional.
En
aquest sentit el CIFB va fer una gran tasca d’impuls a l’activitat fotogràfica
del moment malgrat no és fins als anys vuitanta que la disciplina fotogràfica comença a entrar en
les polítiques culturals i s’inicia el canvi de la seva situació amb l’aparició
de Les jornades Catalanes de Fotografia
prenent com a eix central la Primavera
Fotogràfica.
La
fotografia començà a normalitzar-se a
partir els anys noranta amb la creació del Departament de Fotografia del MNAC i
amb la inauguració del MACBA.
La
figura d’Albert Guspi com a innovador i agitador de la cultura fotogràfica de Barcelona
té molta importància ja que, prèviament
a l’aparició del CIFB, fundà la galeria Spectrum,
situada al c/Balmez nº86 i dirigit per Sandra Solsona, es convertí en un
lloc de trobada per la nova generació de
fotògrafs creatius del moment ja que es treballà per poder difondre l’obra de fotògrafs
de referència a nivell local i
internacional.
El
CIFB es situa en el marc de la cultura documental, seguint el model del
International Center of Photography
de Nova York dirigit per CornellCapa, el germà de Robert Capa. I, és que de fet
el centre pren com a referent la fotografia compromesa dels anys trenta, de fet, el CIFB inaugurà
amb una exposició d’Agustí Centelles com a declaració de principis. En el
primer número de la revista Imatge editada
des del CIFB estableixen el seu marc ideològic
entenent “la imatge com a mitjà de la comunicació social, l’educació fotogràfica
i la concepció d’aquesta com a agent constitutiu e la cultura visual i entorn
social”.
JOSEP CUNTIES Meublés
78’
Josep
Cunties, membre del CIFB, neix el 1945 a Vilanova, i inicia la seva carrera
amb un treball documenta sobre
l’escorxador de Barcelona .
Dos
dels referents més importants en la carrera de Cunties són els fotògrafs
catalans Josep Català i Joan Colom.
La
sèrie fotogràfica Meublés 78’ mostra un dels
aspectes més sòrdids de la realitat del barri Xino de Barcelona a finals els
anys setanta, quan paral·lelament a Madrid s’hi vivia la Movida madrileña, en un moment on la prostitució,el transvestisme i
la boxa estaven a l’ordre del dia.
Cunties
doncs es planteja anar més a fons i fer un estudi profund i personal de les
dones de la vida, volia captar la seva manera de moure’s en les habitacions,les
seves rutines, i parlar amb elles dels
seus neguits i problemes personals.
El
fotògraf realizà la sèrie sense cap mena de direcció fotogràfica, el seu mètode
consistia en pagar a les dones pels seu
temps i els demanava que es
comportessin com ho feien amb tots els seus clients. Així, Cunties només observava per decidir
quin instant capturar.
La
tècnica que utilitza és la diapositiva ja que el color pren una gran
importància en l’ambientació fotogràfica, i cal no oblidar que en aquests anys
la diapositiva era molt més econòmica que el positivat a color.
Un
altre aspecte que posem destacar de les imatges és el tractament del cos de les
dones, d’una banda no podem observar el rostre de les dones, només en veiem el
cos i això potencia el discurs de la
reificació de la dona en l’ofici de la prostitució.
També
podem establir un paralelisme entre algunes de les imatges de Cunties amb obres
de la història de l’art com La maja
desnuda o Le violon de Man Ray,
un joc de significats entorn el significat de l’ideal de bellesa.
Les
seves imatges de Cunties són capaces d’aproximar l’espectador a una realitat on
hi predominen els sentits i les emocions
malgrat el punt de vista no deixa de ser des del filtre de l’objectivitat
fotoperiodística.
(Núria Gómez)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada