des d'una perspectiva històrica i transversal estudiem, analitzem i relacionem els fenòmens de l’ art, el disseny,
l'arquitectura, l’artesania i la imatge amb els esdeveniments contemporanis de la cultura,
el context econòmic, social i polític dels últims 40 anys; això vol dir que "cavalquem sobre lo tigre..."

diumenge, 1 de juny del 2014

BANSKY (CSA)

Bansky és un graffiter del qual no se’n sap ben bé la seva historia però probablement ja és bastant conegut per ell mateix. La importància de la seva persona recau en la seva obra, no pas en la seva identitat que  oculta, ja que busca el impacte, la importància i el significat que tenen les seves actuacions pels carrers de Londres i els voltants.

Bansky injecta dosis de realitat satíriques i punxants, directes i molt fàcils d’arribar als ciutadans, als residents dels carrers que troben retrats d’ells mateixos i de la seva societat. Aconsegueix sorprendre cada matí amb el seu nou missatge, deixa la seva petjada a la ciutat, intentant obrir els ulls i mostrar el que el capitalisme i la societat en general s’encarrega d’amagar.
L’evolució d’aquest fenomen ha desencadenat la subhasta i mercatització d’un street art que intenta o intentava en els seus inicis lluitar en contra d’aquest centralisme i d’aquest afany de controlar als ciutadans capitalitzant murs de la ciutat dels que s’ha arribat a pagar fins a 105.000€ per Love is in the air, 90.000€ per Guepard i codi de barres  i 87.000€ per Noia amb globus. S’han apropiat d’un art completament contrari i anti sistema que pretenia denunciar la realitat que es vivia sobre un mur,un espai públic que passa a ser privat.

Els temes més recurrents en les seves obres inicials parlaven de la reina, de la policia de Londres i del servei de vigilància, a mesura que la figura de bansky es feia famosa, el seu art creixia per totes les ciutats arreu de món, i començava a tocar temes més globals.

Finalment l’obra escollida per a representar Bansky és aquesta, el punt clau  és la gran capacitat d’arribar a l’espectador. Amb la seva peculiar manera de descobrir la veritat exagerant-la i portant-la gairebé a l’impossible, entra dins de l’individu i es crea un vincle d’empatia amb els personatges que atrapen l’espectador.  Utilitzant la figura de nens, ens transporta a la fragilitat i la despreocupació de la vida infantil i la contraposa amb la imatge seria, dura i autoritària d’un policia. Potser aquestes imatges són difícils de veure diàriament però precisament per això arriben d’una manera impactant, aconsegueix mostrar els dos extrems de manera que desperten inquietud.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada