des d'una perspectiva històrica i transversal estudiem, analitzem i relacionem els fenòmens de l’ art, el disseny,
l'arquitectura, l’artesania i la imatge amb els esdeveniments contemporanis de la cultura,
el context econòmic, social i polític dels últims 40 anys; això vol dir que "cavalquem sobre lo tigre..."

dilluns, 28 de novembre de 2011

principi actiu (Joan Jorquera)

Jo sóc dels que em costa oblidar-me del cost en número de presons que ha costat històricament el comunisme pràctic (sensibilidad a las filias reguladoras). Per tant em costa d'acceptar aquells sistemes de funcionament humà a base d'eslògans malthusians.

M'agrada pensar que la llibertat és allò que busquem tots els éssers humans i que és l'anhel de felicitat que ens fa buscar aquest ideal. Però amb sentències tant espectaculars com: "la llibertat ens té lligats a tots i no ens en pot deslliurar ni Déu", un es queda fora de la discussió. No discutim a un nivell crític o dialèctic, no hi ha confrontació de dades sinó confrontació d'eslògans buits, de lletanies diria jo. No puc jugar.

M'agradaria saber com es perfila pràcticament la cultura del decreixement. He intentat llegir els 12 llibres proposats però no he tingut temps en un cap de setmana. He fullejat els dos documents de la Unesco, tot i que els del 2011 no està en pdf.

Hi ha alguns conceptes que no entenc dins d'aquests escrits com:

educació superior (referida, crec, a l'educació orientada cap a la ecolatria)
maternitat sostenible
l'educació des de la infantesa per transformar les cultures cap a la sostenibilitat
món replè
màrqueting social
educació i entreteniment al servei del canvi
alfabetització, culturació

A part d'això l'estudi està ple d'inexactituds sense referència com: "un estudi indica que el diòxid de carboni està incrementant l’aciditat dels oceans..."; "els científics diuen que la pèrdua de gel de groenlàndia l’estiu del 2008..."; "un informe indica que gairebé una cinquena part dels esculls de corall del planeta estan morts..."; "les autoritats diuen que més de quatre milions de persones i dos milions de caps de bestiar..." sense possibilitat d'accedir a aquests informe, aquests estudis o saber qui són aquests científics o quines les autoritats.

Més endavant en l'informe es recomana com a molt útil el sistema religiós com a eina d'irracionalització. Parla de la manera que tenen de veure el menjar kásher els jueus o el halal musulmà, per fer entendre que una creença és una de les millors maneres per evitar "acabar" amb el medi ambient.

Si seguim, ens trobarem amb paràgrafs típicament malthusians "Tanmateix, sí que és clar que la humanitat, amb els models de conducta actuals porta cap a la futura escassesa d’aliments en esgotar el proveïment d’aigua dolça i degradar els sòls.", això sí, sense donar mai dades "Les estimacions sobre la població ambientalment «òptima» continuen en el camp de l’especulació i la polèmica. Seria arriscat aventurar una xifra, ja que alguns la podrien prendre com a objectiu al qual arribar per qualsevol mitjà, de manera voluntària o no." No he trobat dades, ni un número.

Realment llegint i intentant contrastar les dades, mirant les pàgines webs afins a les idees de la bibliografia proposada he quedat sorprès sobremanera. M'he trobat que les societats on les dones tenen més d'1,2 fills, aquestes són anomenades imbècils benignes (al més pur estil malthusià) Altres exemples com les iniciatives de la PETA ja són massa rocambolesques com per entendre-les (per exemple rapte i deixada en "llibertat" d'animals domèstics per evitar-los estrès i situacions d'esclavitud).

Recomano aquest vídeo, són els números que no dóna la Unesco posats en taules i animades. És tant entenedor que jo, que sé molt poc anglès he pogut anar pescant el que diu. A sobre Hans Rosling és bastant didàctic.

M'agrada creure que lliurement una família pot decidir tenir nou fills, viure a la muntanya i educar ells mateixos a les criatures (exemple real d'un home de València que he conegut aquest cap setmana) i m'enfada que un govern digui que aquesta educació no és vàlida. I com aquest, infinits exemples reguladors en la nostra societat.

Poder sóc un hippie ancorat en el passat, educat escoltant Pete Seeger i Xesco Boix, que m'han ensenyat que la religió serveix per alguna cosa més que per viure irracionalment i acceptar coses que no s'entenen.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada