ZONA INTERMÈDIA. DISSENY, ART I SOCIETAT (Alicia Fdz)

EXPO I ACTIVITAT

http://acvic.org/index.php?option=com_content&view=article&id=857%3Aamb-el-dit-a-la-llaga-disseny-art-i-societat&catid=37%3Aexposicions-actuals&Itemid=55

ZONA INTERMÈDIA. DISSENY, ART I SOCIETAT

Projecte expositiu comissariat per Curro Claret, amb la participació de: Artlantique - Basurama - Camper - Emili Padrós - Gemma Busquets - Ikea i Unicef - Katrina Furniture Project (Jenga Mwendo i Tammy Petro) - Laura Arqués, Marta Petreñas i Massimiliano Scaglione - Lee Kiseung - Makea - Mariscal - Martí Guixé - Nanimarquina - Pablo España - Recetas Urbanas/Santiago Cirugeda - Shigeru Ban Architects

Amb la col·laboració de l'Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic i l'Escola d'Art i Superior de Disseny Pau Gargallo de Badalona

23.02.2012 – 19.05.2012
Inauguració i taula de debat, dijous 23.02.2012 a les 19 h amb la participació de Martí Guixé dissenyador, Nani Marquina dissenyadora i empresària, Octavi Rofes, antropòleg i subdirector de l'escola Eina, Curro Claret dissenyador i Ramon Parramon, director d'ACVic. Veure activitats vinculades a l'exposició

ZONA INTERMÈDIA. ART, DISSENY I SOCIETATAquesta exposició és un recull heterogeni i intencionadament dispers d’alguns projectes que des del disseny aborden diverses qüestions sobre la vida en societat des d'uns paràmetres diferents “als habituals”.

"Suposadament el disseny ha de tenir com a primera prioritat “les persones” però en la pràctica sovint això no és tan clar. Molts altres interessos és barregen i passen per sobre. Crec que aquest no és el cas en les peces exposades en la mostra; si alguna cosa tenen en comú és l’esforç que hi ha darrera de cada una d’elles per que “lo humà” destaqui i prioritzi sobre els altres factors.

L’exposició intenta oferir una visió oberta i complexa d’una actitud i una manera de fer que creu deliberadament que el rol i la implicació de les persones en la construcció de l’entorn ha de ser molt més gran, intensa i plaent del que normalment resulta. Com diu el teòric italià Ezio Manzini a la manera d’una fórmula, més benestar igual a menys usos de recursos naturals i més sociabilitat.

A alguns ens agradaria pensar que tot i l’evident hegemonia que te la imatge en el disseny (i en qualsevol altre àmbit), també estem vivint una creixent percepció i valorització de que el més important no nomes és l’objecte final acabat, si no sobretot, el que és capaç de promoure, generar i catalitzar. Totes les persones que d’una manera o una altre estaran relacionades durant qualsevol part del procés i la vida d'un determinat disseny o servei de disseny (ja siguin persones implicades en el seu procés de construcció o com usuaris finals) hauran de tenir una experiència amb allò lo més rica, estimulant i plaent possible.

La selecció de les peces de l’exposició, inevitablement parcial i personal, pretén mostrar aquest panorama a través de projectes realitzats en contextos i amb ambicions molt diferents, que tracten diversos àmbits de la vida com poden ser la salut, l’alimentació, la tercera edat, la manera de decidir sobre l’ús del espai urbà, el moviment del 15-M, les relacions entre els locals i els nou vinguts, les relacions laborals del primer món amb altres països amb mà d’obra més “barata” o les respostes davant els desastres “naturals”.

Per últim m’agradaria remarcar com en casi tots els projectes presentats si no en tots, els mitjans necessaris per portar-los a terme han estat molt pocs. Per afrontar aquestes “grans qüestions” que tracten no calen grans mitjans ni la iniciativa dels grans poders ni fer projectes de gran envergadura. Tal com s’aprecia, amb molt poc és pot fer molt.

Curro Claret"