des d'una perspectiva històrica i transversal estudiem, analitzem i relacionem els fenòmens de l’ art, el disseny,
l'arquitectura, l’artesania i la imatge amb els esdeveniments contemporanis de la cultura,
el context econòmic, social i polític dels últims 40 anys; això vol dir que "cavalquem sobre lo tigre..."

dissabte, 19 de maig de 2012

SANTIAGO CALATRAVA (Ferran Vílchez)

Morbositat i escàndol.  
Podien ser els pilars d'un guió de telenovela però són els aspectes que envolten les obres de l'arquitecte, enginyer i escultor valencià Santiago Calatrava Valls [1951-].
L'extravagància dels seus dissenys, l'ineficàs distribució dels espais i la no-adaptació de les obres al pròposit pel qual són concebudes es mostren com els principals punts conflictius que envolten a Calatrava, segons aquelles persones que jutgen el seu treball.

Ponte della Costituzione [Pont de la Constitució] és l'obra que he escollit per analitzar.
Es tracta del quart pont construit sobre el Gran Canal de la ciutat de Venècia [Itàlia] per darrere del Ponte dell'Accademia, Ponte degli Scalzi i Ponte di Rialto.
La construcció es mostra com a un sol arc metàl·lic de 94 m de llarg i amb amplades variables compreses entre els 5'58-9'38m. Va projectar-se per a ser creat fent ús del formigó blanc. 
Aquesta és la part tècnica de l'obra. No obstant, les controversies són també part d'aquest pont. 

Les crítiques no van ser focalitzades sols en un aspecte sinó que van abarcar un ampli ventall:
- El cost: El preu inical de l'obra [3'8 M€]. Final [11'2 M€].
- El temps: Inici de l'obra [2001]. Acabament [2008].
- Estètica: Un disseny massa "modern" per a l'estil de la ciutat.
- Adaptabilitat: No va ser concebut amb un disseny adaptat per a persones discapacitades amb problemes de mobilitat així com tampoc per a cotxets d'infants.
-Material: L'ús de formigó blanc davant el formigó gris ja que fer ús d'aquest material suposa, durant el seu procés de fabricació, un major consum d'energia.

Les queixes van tenir, també, un component formal reflexat en Carlos Ripa de Meano [Ex-comissari europeu en matèria ambiental 1989-1992] el qual va interposar una denúncia davant el Tribunal de Comptes pels constants retrasos soferts, els nombrosos errors en el disseny i en el fet de què el pont no seguia la corba natural del canal.
Aquesta denúncia encara es troba a l'espera de la resolució ja que ara és el torn de l'arquitecte per a entregar el text de la seva defensa sobre aquestes acusacions.

El diari americà The New York Times també va dedicar-li un apartat a aquesta construcció: http://www.nytimes.com/2007/08/12/world/europe/12iht-venice.1.7087677.html

Després d'aquests aspectes, observeu el resultat final de l'obra: http://youtu.be/84aZhonBrww






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada