des d'una perspectiva històrica i transversal estudiem, analitzem i relacionem els fenòmens de l’ art, el disseny,
l'arquitectura, l’artesania i la imatge amb els esdeveniments contemporanis de la cultura,
el context econòmic, social i polític dels últims 40 anys; això vol dir que "cavalquem sobre lo tigre..."

diumenge, 3 de juny de 2012


JOSEPH BEUYS (CARLA MAÑOSAS)

Joseph Beuys neix a Krefeld el 12 de maig de maig de 1921 i mor a Düsseldorf el 23 de gener de 1986.

Beuys afirmava que va combatre com a pilot en la Segona Guerra Mundial, es va estavellar a Crimea i, a punt de morir congelat, uns natius el van rescatar i el van embolicar amb greix i feltre per salvar-lo. Aquests elements marcaran molt la seva vida i obra.

Va treballar de professor universitari fins que va ser expulsat anys després.

El 1962 va començar les seves activitats amb el moviment neodadà Fluxus, del qual va arribar a ser el membre més significatiu. El seu major èxit va ser la socialització que va aconseguir fer de l'art, apropant-lo a tot tipus de públic.

Al 1967 crea un partit polític, El Partit Alemany dels Estudiants.

Al 1973 funda la Universitat Lliure Internacional de la creativitat i la investigació interdisciplinària.


L’obra de Joseph Beuys és una reflexió utòpica i visionaria de la societat contemporània, fa  una crítica de la vida quotidiana. Demana la participació directa de l’espectador, que s’involucri, que participi, que s’interrogui, que es qüestioni...

Joseph Beuys necessita construir un món diferent on l’art es relacioni amb la societat. Per ell l’art és tradicional, només existeix en els museus, dins d’un sistema que permet una classe de llibertat en espais aïllats, on la llibertat no existeix. Beuys vol trencar amb les fronteres imposades, com les dels museus per això realitza accions al carrer (parcs, autopistes, metros, carrers...) trencant amb els canals tradicionals de l’art i ampliant la possibilitat de contacte amb el públic.

Les seves obres són tan efímeres com la vida, per això mai va voler crear obres per la eternitat sinó donar impulsos per la reflexió. Vol fer un canvi social i polític, construir un món diferent.

Per ells els partits politics només estan interessats a una minoria de privilegiats i no en el conjunt social. Aquest fet el demostra creant debats entre la gent i els politics.

El seu art no és estètic sinó una denuncia a les lleis, a la producció, als diners, a l’ individualitat... No es fixa en la forma sinó en el concepte, el contingut.... Utilitza la paraula com a mitjà de comunicació. L’art és molt més ampli, és un compromís social, polític, ambiental...

Utilitza materials com el coure, la fusta, el feltre, el greix, l’os... Segons ell en aquests materials hi ha una vida secreta, és l’objecte am ànima contra l’objecte sense ànima de la societat capitalista.

Per ell els animals desprenen energia espiritual i per això els utilitza en moltes de les seves obres, sobretot animals mitològics com la llebre, el cérvol...

Per ell l’ésser humà és nòmada, es desplaça i es transforma, conviu amb els animals en la natura.



“I LIKE AMERICA AND AMERICA LIKES ME”



http://johanhedback.com/blogbilder/coyote2.jpg



Al 1974 Joseph Beuys va dur a terme l’acció de conviure durant tres dies amb un coyote. Va arribar a Nova York embolicat amb feltre i va ser conduit amb ambulància a l’habitació on conviuria amb l’animal.

Un cop allà es va cobrir de mantes, un bastó i guants, suports escultòrics a través de l’acció. La performance va consistir, en que durant tot aquest temps, Beuys realitzava una sèrie de rituals diaris que incloïen converses amb l'animal.

Cada dia introduïa exemplars del diari econòmic The Wall Street Journal on el coyote orinava sobre d’ells.

El comportament del coyote anava canviant, des de ser totalment prudent, individual, agressiu a arribar a ser sociable.

El final de l’acció Beuys torna a ser embolicat de feltre i retorna al aeroport.

Amb aquesta acció Beuys fa una crítica a les forces militars dels Estats Units amb la Guerra del Vietnam, a la política bèl·lica estaounidense i al capitalisme. Denuncia la matança injustificada de l’indi al treure-li les seves terres i l’aniquilació d’una cultura que posseïa al igual que el coyote una experiència diferent i molt més amplia de la llibertat.

Beuys vol transmetre uns valors culturals, rescatant el coyote com a representant de la cultura aborigen  i uns valors politics i econòmics al negar-se a participar visualment del capitalisme mundial, sense mantindre cap tipus de contacte visual de la gran ciutat mostrant la seva repulsió cap a la política bèl·lica d’Estats Units.

M’agrada la potencialitat i força que té l’acció de Beuys al protestar d’una guerra tant injusta, contra el capitalisme ferotge d’Estats Units a més de l’irònic títol, ” Me gusta America y le gusto a America”.

La idea de connectar el coyote amb la cultura india, les matances i la repressió contra els aborígens és molt forta però a la vegada consider-ho que Beuys contribueix amb la repressió de la llibertat de l’animal, contradientse.








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada