MIGUEL HERRANZ - MIKADO (2005)
Des
de l'any 1994, aquest dissenyador valencià ha treballat pràcticament tots els
camps del disseny industrial, com bé ho són: mobiliari, il·luminació, automòbil, bany, ceràmica,
producte, tecnologia així com en interiorisme i disseny d'estands.
En la seva trajectòria professional, ha col·laborat amb marques espanyoles molt conegudes dins el sector de la il·luminació com LZF lamps, Grup B-Lux i Blauet, del mobiliari com Viccarbe, Celda Disseny o Concepta o del bany com Novum. Ha organitzat exposicions nacionals i internacionals i ha impartit ponències en escoles i tallers de disseny. A més ha alternat els seus treballs com a dissenyador amb col·laboracions com a docent i ha estat part del jurat de diversos concursos d’interiorisme per a joves dissenyadors.
Actualment treballa per LZF, una empresa dedicada especialment al disseny d'il·luminació; on hi aporta frescor i personalitat amb un
enfocament no viciat per inèrcies del sector, sinó amarat de coneixements
d'altres sectors i una inquietud per crear nous camins dins el seu àmbit de treball.
La seva metodologia la defineix com a una "no metodologia", i la seva forma de treball és "analítica i anàrquica gaudint, com indica la paraula, d'una gran anarquia estimulant. Manté una línia de treball denominada "caos reglat”, un recurs plàstic i creatiu per a desenvolupar projectes amb un alt grau de
singularitat i gran riquesa formal en contrast amb la seva simplicitat
constructiva. Usa també l'entropia, com a mesura del desordre en un sistema. D'aquesta manera transmet la
serenitat pròpia del desordre en la naturalesa però adaptada a la producció
industrial. Fa servir aquesta metodologia en aquells projectes on realment encaixa i és productiva.
Segons Herranz, és molt enriquidor
treballar en camps diferents i extrapolar coneixements d'un camp a un altre.
MIKADO, 2005
La sèrie Mikado és una família de llums composta per sobretaules, peus, suspensions i aplicacions de diverses mides.
El resultat és un producte de gran riquesa formal en contrast amb la seva simplicitat constructiva, característica important que reflecteix l'aplicació del "caos reglat".
Valoració personal:
La tria d'aquesta peça ha estat, més que res, per l'interés en la forma. La qual he pogut comprovar que és més simple del que sembla.
En investigar sobre el seu tractament, és a dir, en la manera en què està treballada, he pogut veure que no tot és el que sembla a primer cop d'ull. A més, he trobat molt interessant aquesta aplicació del desordre propi que s'estableix en la natura, però seguint uns passos que impliquen una estructuració, un ordre concret. Així doncs el més interessant és aquesta contraposició que crea el propi artista en la fabricació de les seves peces.
Carolina Castañeda Cardona
GAAD, 2.1
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada