Sobre la primera part:
Hi vola un núvol d'aire premonitori pel que fa a la tesis de l'asignatura.
No apocalíptic, NO CONFONDRE! Premonitori com a vanguardista. Veure el que hi ha per davant del gruix de la tropa. (no es inocent l'ús de la terminología militar.
Cercar La flor y el cristal, recopilació d'assaigos de l'Eduardo Subirats)
Hi ha una POESÍA explícita en el to. Hi ha una POESÍA implícita en la voluntad d'abraçar cervell i estómac en un sol órgan "virtual" convocat per una lírica angélica. Proletari celestial l'àngel? En clau alegórica.
Sobre la segona part:
PARLAR DEl Miracle económic implíca la FE en l'ECONÓMICA miraclera.
Les imatges no parlen soles. Es l'espectador que les convoca. I és l'espectador qui és convocat pel productor de les imatges.
M'he trobat amb aquest document (COMPLERT!) per autèntica fortuna tal com jo ho veig.
Com demostraba aquella bèstia documentalista (THE CENTURI OF THE SELF) hi ha un pathos comú als temps. Al menys als últims temps, aquests que son els nostres. En la definició d'aquest pathos evidentment s'hi troba el principi de la cura. Pero la cura implica el diagnòstic y alhora aquest comporta la terapia és bona per aquell qui la aplica, que te la potestat d'aplicarla. La potestat la té el PODERÓS. La finalitat de tota lluita no es la cura sino la presa del Poder.
L'única garantía es la mort tot i que la metafísica encara no n'hagi demostrat l'existència.
Mosegar una pedra per copçar la Realitat amb les dents. ("Parafrassejant" Recipro_creacions, llibre d'en Marc Ligos)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada