des d'una perspectiva històrica i transversal estudiem, analitzem i relacionem els fenòmens de l’ art, el disseny,
l'arquitectura, l’artesania i la imatge amb els esdeveniments contemporanis de la cultura,
el context econòmic, social i polític dels últims 40 anys; això vol dir que "cavalquem sobre lo tigre..."

dijous, 24 de maig de 2012

CIFB  Centre Internacional de Fotografia de Barcelona 1978-1983

El CIFB va ser una iniciativa propera i desconeguda per a molts que es  va dur a terme a la ciutat de Barcelona a finals els anys setanta i principis dels vuitanta  i que va anticipar la centralitat del barri del raval com a pol cultural de la ciutat.

Situat al C/Aurora  i inaugurat  el 4 d’octubre de 1978, en un context social de contracultura - l’Espanya de la transició – on la iniciativa privada havia de suplir la manca d’interès cultural per part de les institucions.  Així doncs,  el sistema de finançament del  CIFB  es dugué a terme gràcies a les subvencions per part de la marca CANON i les matrícules dels cursos que oferien.

El Centre  oferia cursos i tallers de fotografia des d’on mitjançant el treball amb grup documentaven la  vida quotidiana e la ciutat. També  realitzaven exposicions, projeccions de cinema, debats i presentacions públiques a nivell local i internacional.

En aquest sentit el CIFB va fer una gran tasca d’impuls a l’activitat fotogràfica del moment malgrat no és fins als anys vuitanta que  la disciplina fotogràfica comença a entrar en les polítiques culturals i s’inicia el canvi de la seva situació amb l’aparició de Les jornades Catalanes de Fotografia prenent com a eix central la Primavera Fotogràfica.

La fotografia  començà a normalitzar-se a partir els anys noranta amb la creació del Departament de Fotografia del MNAC i amb la inauguració del MACBA.

La figura d’Albert Guspi com a innovador i agitador de la cultura fotogràfica de Barcelona té molta importància  ja que, prèviament a l’aparició del CIFB, fundà la galeria Spectrum, situada al c/Balmez nº86 i dirigit per Sandra Solsona, es convertí en un lloc de trobada  per la nova generació de fotògrafs creatius del moment ja que es treballà per poder difondre l’obra de fotògrafs de referència  a nivell local i internacional.

El CIFB  es situa en el marc  de la cultura documental, seguint el model del International Center of Photography de Nova York dirigit per CornellCapa, el germà de Robert Capa. I, és que de fet el centre pren com a referent la fotografia compromesa  dels anys trenta, de fet, el CIFB inaugurà amb una exposició d’Agustí Centelles com a declaració de principis. En el primer número de la revista Imatge editada des del CIFB  estableixen el seu marc ideològic entenent “la imatge com a mitjà de la comunicació social, l’educació fotogràfica i la concepció d’aquesta com a agent constitutiu e la cultura visual i entorn social”.

JOSEP CUNTIES   Meublés 78’
Josep Cunties, membre del CIFB, neix el 1945 a Vilanova, i inicia la seva carrera amb  un treball documenta sobre l’escorxador de Barcelona .

Dos dels referents més importants en la carrera de Cunties són els fotògrafs catalans Josep Català i Joan Colom.

La sèrie fotogràfica  Meublés 78’  mostra un dels aspectes més sòrdids de la realitat del barri Xino de Barcelona a finals els anys setanta, quan paral·lelament a Madrid s’hi vivia la Movida madrileña, en un moment on la prostitució,el transvestisme i la boxa estaven a l’ordre del dia.

Cunties doncs es planteja anar més a fons i fer un estudi profund i personal de les dones de la vida, volia captar la seva manera de moure’s en les habitacions,les seves rutines,  i parlar amb elles dels seus neguits i problemes personals.

El fotògraf realizà la sèrie sense cap mena de direcció fotogràfica, el seu mètode consistia en  pagar a les dones pels seu temps i   els demanava que es comportessin com ho feien amb tots els seus clients.  Així, Cunties només observava per decidir quin instant capturar.

La tècnica que utilitza és la diapositiva ja que el color pren una gran importància en l’ambientació fotogràfica, i cal no oblidar que en aquests anys la diapositiva era molt més econòmica que el positivat a color.

Un altre aspecte que posem destacar de les imatges és el tractament del cos de les dones, d’una banda no podem observar el rostre de les dones, només en veiem el cos  i això potencia el discurs de la reificació de la dona en l’ofici de la prostitució.

També podem establir un paralelisme entre algunes de les imatges de Cunties amb obres de la història de l’art com La maja desnuda o Le violon de Man Ray, un joc de significats entorn el significat de l’ideal de bellesa.

Les seves imatges de Cunties són capaces d’aproximar l’espectador a una realitat on hi predominen els sentits  i les emocions malgrat el punt de vista no deixa de ser des del filtre de l’objectivitat fotoperiodística.


(Núria Gómez)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada