des d'una perspectiva històrica i transversal estudiem, analitzem i relacionem els fenòmens de l’ art, el disseny,
l'arquitectura, l’artesania i la imatge amb els esdeveniments contemporanis de la cultura,
el context econòmic, social i polític dels últims 40 anys; això vol dir que "cavalquem sobre lo tigre..."

dijous, 31 de gener de 2013

Ceràmica Cumella – Art, arquietectura i artesania (bms)


Artesania és una paraula que, ni molt menys, sembla estar de moda. En ella designem a tots aquells que oscil·len entre les pràctiques artístiques, d'acabats manuals i que actualment es consideren treballs minoritaris, que es conserven gràcies a tradicions mil·lenàries. Aquesta és l'estereotip que segurament tots tenim al cap quan pensem en l'artesania com a tal, com una cosa allunyada de la contemporaneïtat, com a processos que poden semblar curiosos o interessants, però que acaben reduint-se a les fires medievals i altres esdeveniments de caràcter popular. 

Però, per sort, el pensament de molts artesans va més enllà que el típic souvenir de fireta, i lluiten per una renovació del sector artesà que vagi més enllà de la situació residual en què es troben aquests moments molts d'ells. La fabricació en massa, el low cost i el fet que el món de l'art se'n hagi volgut desentendre's, potser són algunes de les causes que han provocat la minvació d'aquestes tècniques mil·lenàries. 

Tot i així, molts arquitectes, artistes i dissenyadors han entès que el treball entre allò que considerem contemporani i la tradició suma en qualitat. L'artesania retorna, a les pràctiques les pràctiques esmentades, la tradició, sovint oblidada, la recuperació de materials, com la ceràmica o l'espart, que se n'havia reduït l'ús, segurament a causa dels interessos d'un sector industrial que sols buscava la major rendibilitat al menor preu, i que sovint no tenia en compte elements mediambientals o fins i tot de durabilitat, que si que tenien aquests productes. A canvi els artesans veuen la possibilitat de la utilització de noves tecnologies en els seus projectes. 
Alhora, els projectes sorgits d'aquest binomi guanyen a nivell conceptual, creant un equilibri interessant entre la tradició i la modernitat. Sumen aportant continguts que singularitzen el producte final, el fan únic i d'una gran qualitat formal, comunicativa i funcional. 

Un dels casos més clars el trobem a un taller artesà situat a Granollers. Ceràmiques Cumella és una d'aquelles típiques empreses familiars, on el taller ha passat de pares a fills, i que ha entès que el canvi de mentalitat és necessari per tal de subsistir al canvi. 
L'Empresa que va començar l'any 1880, Josep Regàs Cruells, fent olles i cassoles. A partir dels anys 60, l'empresa derivaria la seva producció cap a la fabricació de gres per projectes arquitectònics. Això es va potenciar a partir de l'entrada de Toni Cumella Vendrell, qui va potenciar la vinculació entre la ceràmica i l'arquitectura, aconseguint, no només treballar com un distribuïdor més, sinó col·laborant l'arquitecte des de la concepció del projecte. 

Malgrat que pot ser que sigui el primer cop que algú us parla de Toni Cumella, val a dir que segur que tots heu vist obra del ceramista del Vallès, doncs Barcelona està farcit de moltes peces sorgides del seu taller. Per exemple les rajoles que omplen la façana del Zurich - típic lloc per quedar amb algú - són obra de Ceràmica Cumella. Molt més vistós és la taulada del Mercat de Santa Caterina - obra conjunta amb el taller d'arquitectes Miralles-Tagliabue -. També destacar el pavelló Espanyol de la Expo de Aichi (Japó), on a construeix tot el pavelló a partir de mòduls fets amb ceràmica, i on es pot apreciar les múltiples aplicacions que pot tenir aquest material. 

L'obra de Toni Cumella, sembla ser una evolució del treball iniciat pel seu pare Antoni Cumella (1919-1985), ceramista qui va treballar amb Miró en diverses ocasions i que va tenir una petita participació a DOCUMENTA XIII el passat més d'Agost. Premiat amb la Creu de Sant Jordi l'any 1981, actualment el Macba ha adquirit diverses peces del ceramista del Vallès.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada