des d'una perspectiva històrica i transversal estudiem, analitzem i relacionem els fenòmens de l’ art, el disseny,
l'arquitectura, l’artesania i la imatge amb els esdeveniments contemporanis de la cultura,
el context econòmic, social i polític dels últims 40 anys; això vol dir que "cavalquem sobre lo tigre..."

dijous, 18 de juny de 2015

ESCENOGRAFIA DE “LA CONSAGRACION DE LA PRIMAVERA” (LMA)

Escenografia de “La consagració de la primavera 
Realitzada per Rolf Borzik i actualment per Peter Pabst i Marion Cito 

FITXA TÈCNICA I SINOPSIS DE “Le sacre du printemps” 
Música: Le sacre du printemps” d’Igor Stravinsky 
Coreògraf/a: Pina Bausch 
Disseny del vestuari: Rolf Borzik, i actualment Marion Cito 
Disseny de l’escenografia: Rolf Borzik, i actualment Peter Pabst 
Companyia: Tanztheater Wuppertal 
Data: Estrena 1975 

“Le sacre du printemps” és un ballet i obra musical composada per Igor Stravinsky l’any 1913 que gira entorn un ritus pagà rus: un home elegia entre un grup de noies a una per tal de que aquesta ballés fins a la mort i així consagrés l’inici de la primavera. 

El fil narratiu de l’obra es troba estructurat en dues parts, s’inicia amb la dansa de les dones entre les quals elegir; amb l’adoració de la terra. La qual és interrompuda toscament per l’arribada dels homes, instaurant el pànic a causa de la imminent tria i sacrifici d’una d’elles.1

En la coreografia de Pina Bausch, aquest esdeveniment és presentat com una lluita entre les forces femenines i masculines les quals són encarnades per setze ballarins de cada gènere. Els quals primer comencen ballant en grup per a finalitzar amb el solo de l’elegida, la noia que ha de ser sacrificada. Valent-se d’una marcada tensió, violència, cops secs i entrexocar dels cossos mentre es van desplaçant al llarg de tota la superfície escenogràfica per tal d’arribar a copsar la intensitat i complexitat de la peça.2

1 http://es.wikipedia.org/wiki/La_consagraci%C3%B3n_de_la_primavera 
2 http://fresques.ina.fr/en-scenes/fiche-media/Scenes00867/pina-bausch-et-le-sacre-du-printemps-de-stravinsky.html 


CONTEXTUALITZACIÓ, ROLF BORZIK junt amb PINA BAUSCH i el Tanztheater 3,4 
Rolf Borzik va néixer el 1944 a Poznan, Polònia; i va morir el 1980 a Essen, Alemanya. El 1963 va començar a treballar com a aprenent de dissenyador gràfic a Alemanya i posteriorment va passar a estudiar amb un pintor, Poppe de Maar. Va seguir aprenent pel seu compte fins que a l’any 1967 va entrar a la Folkwang School d’Essen a estudiar gràfica i disseny. 

Va ser aquí on va conèixer a la ballarina i coreògrafa Pina Bausch, amb la qual va mantenir una estreta relació laboral i sentimental. Relació professional iniciada l’any 1973 al ser Bausch designada com a cap de dansa i encomanar-li que s’ocupés de l’escenografia i el vestuari fins l’any 1980, quan va morir malalt. Dissenys que han marcat la construcció de les posteriors escenografies i vestuaris de la companyia a mans de l’escenògraf Peter Pabst i Marion Cito encarregant-se de la roba. 

Tal com s’ha esmentat, va treballar estretament amb la coreògrafa Pina Bausch i va contribuir al desenvolupament d’un nou gènere artístic, el Tanztheater (dansa-teatre). Una fusió entre teatre i dansa basada en el moviment expressionista alemany i les ensenyances del ballarí Kurt Joss. 

El qual es caracteritza pel coneixement i domini del propi cos de manera integral, combinant tècnica i capacitat expressiva. És a dir, qui balla no només és concebut com un subjecte amb unes determinades capacitats tècniques sinó que és una persona, un ésser que es mou per l’instint, les emocions, la raó i la física. A més a més, es potencia l’exploració del matís personal de cada participant per tal de després incorporar-ho a la coreografia i així augmentar-ne la riquesa. 

Al tenir una nova cosa que explicar coreògrafa i escenògraf necessitaven desenvolupar un llenguatge adequat. El qual va prendre com a base la realitat i la va combinar amb una forta càrrega suggestiva tant pels sentits com per la imaginació. A més, es va aconseguir construir una estreta relació entre dansa i espai. Aquest darrer actuant de manera que potenciés la intensitat de les accions, sent el seu complementari i arribant a la fusió amb aquestes. 

One of the premises was that everyone brought their whole person to the work. It gave birth to a new concept of dance, beyond routine and beyond specialisation.” 

15 http://www.pinabausch.org/en/pina/rolf-borzik 
16 http://susy-q.es/web_susy/susyq_22.htm 



Fotografia de l’escenografia per a l’obra Nelken representada a la dècada dels setanta.


TRADUCCIÓ A ESCENOGRAFIA 
Aquestes es caracteritzen per: 

-Economia dels mitjans (SIMPLICITAT dels materials, objectes i robes) 
-ús d’ELEMENTS NATURALS (terra, aigua, flors, roca, gel...) 
- Referència a la QUOTIDIANETAT, al ser elements provinents (majoritàriament) de l’entorn en el qual ens movem diàriament. 
Solia fer ús d’objectes simples, que poblen el nostre entorn quotidià i els quals són fàcilment reconeixibles, estretament lligats a la realitat. I el mateix fa amb la tria dels espais; un bar, una porció de terra, un carrer a la tardor... Són elements pròxims al públic i que potencien un espai on s’hi entremesclen enèrgicament ballarins i ballarines, vestuari, il·luminació i so. A la vegada que, gràcies a la seva senzillesa formal, estan dotats d’una forta càrrega expressiva. 


-Fer VISIBLE LA RELACIÓ ENTRE COS, OBJECTES I ESPAI. 
A més de, materialitzar les traces i evidenciar els moviments corporals amb la voluntat de buscar la interacció i experimentar amb la relació entre cos, espai i els elements que el configuren. A vegades, transportant el ballarí o ballarina fora de la seva zona de comfort, portant-la a columpiar-se en el límit. Ex: acabar pintats i pintades amb suor i torba o haver d’anar esquivant tot de plantes. 
-Dinamisme espacial 
Fotografia extreta d’una interpretació de Vollmond realitzada recentment.
-Exploració de la dimensió SENSITIVA 
Escenografies les quals potencien els canals de percepció i van més enllà del simple ús, tal com si es tractés d’una pantalla, de vista i oïda. 
-Càrrega poètica 
-Combinació REALITAT-IMAGINACIÓ. Coreografia i escenografia busquen exposar les confrontacions quotidianes i a la vegada obrir-se als desitjos, somnis i esperances. 

An attempt to be true an honest, to break the apparence and let the public experience the narration in the most direct way. The setting on the stage is emanation of the dancing bodies, ecstasies of the dancers… the things can breath on the stage, talk and sing as the chorus of ancient tragedies.” 


MOSTRES 
“Els set pecats capitals”. (1976). 
Construcció del terra a partir del motlle d’una rajola d’un carrer de la ciutat. Rude espai que contrasta amb la bellesa i delicadesa dels vestits d’etiqueta i els vestits d’estiu d’homes i dones. Els quals, al final, acaben tots i totes portant dignament un vestit com a senyal de trecament dels rols de gènere. 

“Komm, tanz mit mir/ Vine a ballar amb mi”. (1977). 
Presència de branques mortes per tot el terra i la lleu inclinació de l’escenari forcen els moviments. I finalitza amb la brusca caiguda d’un arbre enmig de l’espai. 

“Renate wandert aus/ Renata emigra” 
Combina un paisatge fantàstic construït amb gel amb un delicat i fresc vestuari alhora que de modestes formes. 

“Café Müller” 
Parets de colors neutres on els únics elements que poblen l’escenari són senzilles taules rodones i cadires blanques. On la coreografia és basada principalment en la interacció amb aquests objectes.


Fotografia de l’escenografia Café Muller durant una interpretació protagonitzada per Bausch a finals dels anys 70

“Arien/ Àries”. (1979). 
Es combina elegants vestits de nit amb un escenari inundat parcialment, portant al límit les proves realitzades anteriorment i a sobre amb la voluntat d’afegir-hi un hipopòtam per tal de jugar amb les connotacions inherents a un animal. Interessant proposta pel fet de transformar tant radicalment l’espai i el medi per on s’ha de dansar a més d’introduir els jocs sonors amb aigua. 



“Keuschheitslegende/ Llegenda de Castitat”. (1979). 
Partint d’una pintura es transforma l’escenari fent ús de la imaginació. Les parets estan pintades com si fos el mar i els ballarins i ballarines es mouen per l’espai desplaçant sofàs i armaris (amb rodetes). Removent luxúria i humor i creant “un mar de passions”. En contra, al seu voltant es van movent dos cocodrils, carregant la peça de perill. 

“Vollmond/ Lluna plena“. 
Escenari de fosques parets i terra obscur del que sobresurt una gran roca grisa. Gran impacte visual i element que desperta noves possibilitats dinàmiques entre cos, espai i objecte. Però aquí no acaba tot, a mesura que va transcorrent l’argument el terra es va inundant de manera que les relacions establertes es transformen notablement. A més a més, els elegants i refinats vestits actuen com a element de contrast i reforç del discurs argumental. 




ANÀLISI 

He escollit comentar una escenografia dissenyada per Rolf Borzik l’any 1975 per a l’obra de ballet i musical “Le sacre du printemps (La consagració de la primavera)” interpretada per la companyia de dansa contemporània de Wuppertal. Submergint-se en la comprensió de la música, la coreografia i els seus intèrprets per tal d’originar una escenografia que s’adaptés perfectament a les seves necessitats i a la vegada obrís noves portes, enriquís la percepció i interpretació de la peça representada. A més a més, aquesta escenografia es caracteritza per la seva simplicitat i a la vegada potent càrrega comunicativa partint d’un nombre limitat de senzills elements quotidians i sumant-li la forta presència de la terra, de la natura dins un espai artificial aparentment controlat. 




El que crida immediatament l’atenció de l’escenografia és que es va optar per a recobrir tot el terra de torba. Acció la qual és realitzada per vint homes davant del públic, com a encapçalament de la coreografia i la qual ens transporta a un altre indret a agafats/des de les mans de la imaginació i els sentits. Terra la qual primer resta tranquil·la i impertorbable i que amb la dansa de les ballarines va sent remoguda, obrint la seva pell a tatuatges efímers traçats pel seu ball, evidenciant la violència i brutalitat de l’acte. Al mateix temps que materialitza la relació entre cos i espai de manera que aquest darrer esdevé un límit en la fluïdesa. Alhora que obre pas a l’exploració de noves tonalitats sonores i contribueix a refermar el missatge de la peça representada. 

Contrastant amb la potent força tàctil i olfactiva d’aquest element hi han les tres parets negres que tanquen l’escenari, focalitzant l’atenció del públic en el brutal moviment de ballarines i ballarins. És a dir, aquestes ajuden a crear la il·lusió de que l’espai s’esvaeix, no existeix res més enllà l’escena que ocorre just davant del públic. A més, presten al joc de clarobscurs, a la creació de potents ombres que carreguen de més força a la brutalitat de l’acte representat. 

Aquests elements es troben complementats pel vestuari, el qual es troba constituït per tres senzilles peces. Uns toscos pantalons negres pels homes, un diàfan vestit blanc de tirants desprovist d’orgull i elegància i un vestit vermell de forma similar però intens tant en la consistència de la tela com en el color. 




No obstant, aquests elements no romanen aliens al desenvolupament de l’argument sinó que el reforcen. Ja que la torba va impregnant els blancs vestits de les dones, les va sumint en la dramàtica situació fins impregnar-les irremeiablement. Efecte que no és tant extremat en el vestuari dels homes al ser una roba més aspra i de color negre. La qual genera l’efecte de que els seus tòraxs emergeixin de la foscor, que siguin una contundent força física que apareix per tal de materialitzar brutalment la seva voluntat. 

En contrast amb aquestes dues peces es troba la contundència del senzill vestit vermell que ha de portar l’elegida i el qual simbolitza la sang, la cruesa, la violència... A més a més, està dotat d’una forta càrrega matèrica que el fa sobresortir per damunt de tot. 

Pel que fa al maquillatge, es prescindeix d’aquest al buscar una senzillesa extrema en l’aparença de qui dansa, la connexió més directa i sense intermediaris amb la natura. Aconseguint una tosca i primària expressió facial la qual serà accentuada amb el transcurs de la coreografia al ser pintats/des toscament per la suor i la torba. 

Conjunt el qual es veu reforçat per la il.luminació. Tènue i de tonalitat càlida alhora que crua i cruel, a joc amb el vestuari i la terra present. I, gràcies a aquesta, s’aconsegueix generar un potent contrast entre llum i ombra. Dota a l’escenografia de dramatisme a la vegada que elimina tot matís intermig, indefinit. No hi ha lloc per a la subtilitat. 

Alhora, l’espai és omplert de so, carregat, intens i fluctuant. Aconseguint entreteixir una complexa trama en que totes les variables es complementen i formen un potent conjunt. 




REFLEXIÓ 
Em va semblar molt interessant que amb uns recursos escenogràfics limitats, modestos s’aconsegueixi un efecte estètic tant potent tant a nivell visual, auditiu com, fins i tot olfactiu. El plantejament latent de que no fan falta objectes artificiosos o complexos sistemes tècnics. Simplement amb ingeni i sensibilitat es pot arribar a confeccionar un missatge molt més potent i directe. 

A més, al ser una escenografia no es tracta d’una obra que funciona per si mateixa sinó que es troba incorporada dins d’un entramat molt més complex i ric. I aquesta adopta la posició de donar el millor de si mateixa per tal d’obtenir un conjunt interessant on s’interrelacionin horitzontalment els diferents components. Es fusiona amb so, moviment, persones... 

Per altra banda, hi ha l’avantatge de que al ser una escenografia i per tant trobar-se inscrita dins el camp del disseny i relacionada amb el món de la interpretació no es tracta d’una obra única. És més fàcil la seva reproductibilitat i readaptació, és un treball més flexible al no ser tant important la subjectivitat i l’originalitat de qui la concebuda. Aquesta no es tracta d’una obra única i irrepetible. Comportant que, tot i estar mort el seu creador, aquesta hagi pogut ser reconstruïda i readaptada nombrosos cops. 

Fet que, al contrari del que es podria arribar a pensar, no la priva de la forta càrrega poètica latent. Característica la qual posa en qüestionament els límits entre art i disseny i arribant a la conclusió personal de que la disciplina dins la qual es troba inscrita importa ben poc, és la seva força el que compta, l’efecte que arriba a tenir sobre les persones i el que impulsa en aquestes. De la potència que té aquest treball per a despertar la imaginació i gaudir de la informació sensitiva alhora que provocar la reflexió entorn la importància de percebre el conjunt escenogràfic i interpretatiu directament a fi de poder-ho captar plenament.

WEBGRAFIA 
http://fresques.ina.fr/en-scenes/fiche-media/Scenes00867/pina-bausch-et-le-sacre-du-printemps-de-stravinsky.html 
https://prelectur.stanford.edu/lecturers/bausch/sacre.html 
http://www.ciudaddeladanza.com/bibliodanza/argumentos-de-ballet/le-sacre-du-printemps-la.htm 
http://lescorpseTmouvants.overblog.com/2014/09/le-sacre-du-printemps-par-pina-bausch.html 
http://ocw.upm.es/expresion-grafica-arquitectonica/musica-y-arquitectura-espacios-y-paisajes-sonoros/contenidos/Practicas/Practica-2-Analisis-de-una-opera-contemporanea/analisis15.pdf 
http://www.pinabausch.org/en/pina/rolf-borzik 
http://www.ddooss.org/articulos/otros/Pina_Bausch.htm 
http://convertaholics.com/playvideos1.php?queryType=show_video&videoId=GMMDHPJ-8fo&sk=&page_no=1?ref=driverlayer.com 
http://calperformances.org/learn/program_notes/2011/pn_pina.pdf 
http://en.wikipedia.org/wiki/Pina_Bausch#/media/File:Le_Sacre_du_Printemps_(Pina_Bausch_Tanztheater,_Wuppertal).jpg 
https://prelectur.stanford.edu/lecturers/bausch/sacre.html 
http://susy-q.es/web_susy/susyq_22.htm 

http://www.ciudaddeladanza.com/bibliodanza/argumentos-de-ballet/le-sacre-du-printemps-la.htm

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada