des d'una perspectiva històrica i transversal estudiem, analitzem i relacionem els fenòmens de l’ art, el disseny,
l'arquitectura, l’artesania i la imatge amb els esdeveniments contemporanis de la cultura,
el context econòmic, social i polític dels últims 40 anys; això vol dir que "cavalquem sobre lo tigre..."

dimarts, 16 de juny del 2015

ANA MENDIETA




L’Havana, novembre del 1948 – Roma, setembre del 1985

Anna Mendieta va ser una artista conceptual, escultora, pintora i videoartista cubana. Es caracteritza per la seva innovació en el “earth-body art”.

Les seves obres es centren en l'autobiografia i el feminisme, encarats a la violència, la vida i la mort. L’autora utilitza el seu cos en la majoria de les seves obres, plasmant en si mateixa la violència física i psicològica exercida a la dona des dels inicis.

Les seves obres estan centrades en la seva. Relació física i espiritual amb la terra i la naturalesa

Mendieta va tenir molt de renom en el seu moment per la seva expressió innovadora, en la qual l’artista es converteixi en la pròpia obra d’art. Tot l’escàndol que va produir la seva mort prematura encara li va donar més popularitat, ja que no se sap si va saltar o la van tirar d’un 34è pis de Greenwich Village, on vivia amb el seu marit Carl Andre, un escultor minimalista.

 


















Glass on body
1972
Collection, courtesy Galerie Lelong, New York

Aquesta sèrie de fotografies va ser una de les seves primeres obres. Mendieta estampa el seu cos nu contra un vidre per crear una deformació visual en el cos simulant la violència que pateixen les dones.




 
Rape Scene
1973
Color photography
39.8 x 31 x 3.2 cm

Mendieta també utilitza la sang com a recurs visual per expressar el mateix concepte, influenciada pels rituals cubans, on la sang hi juga un paper molt important.


 

 
El Laberinto de Venus (Labyrinth of Venus)
1985
Acrylic on paper
Collection Raquelín Mendieta Family Trust

Aquesta és una de les obres finals de l’artista. El Laberinto de Venus és el contacte de l’autora amb les dones de la terra, la complexitat de la dona en harmonia amb les deesses, en aquest cas Venus, deessa del amor, la bellesa i la fertilitat.



Mendieta 216
“Mi arte se basa en la creencia de una energía universal que corre a través de todas las cosas [...].
Mis obras son las venas de la irrigación de ese fluido universal. A través de ellas asciende la savia ancestral, las creencias originales, la acumulación primordial, los pensamientos inconscientes que animan el mundo. No existe un pasado original que se deba redimir: existe el vacío, la orfandad, la tierra sin bautizo de los inicios, el tiempo que nos observa desde el interior de la tierra. Existe por encima de todo, la búsqueda del origen.”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada