Nicola Costantino – Pelleteria Humana, Animal Motion Planet y Cañerias de Nonatos y Bolas 

Per Marina Querol

Nicola Costantino naix  a l’any 1964 a Rosario Argentina. Treballa majoritàriament dintre de l’àmbit de l’escultura, tot i que en els seus treballs mes recents utilitza com a mitjà, la fotografia i videoinstal·lacions. El treball de Costantino podem trobar temes contradictoris, que podríem anomenar-ho, “perversions culturals”. Costantino s’allunya de la idea de l’objecte que produeix plaers sublims, vol establir relacions emocionals i reflexions critiques en els espectadors.

Vaig trobar el treball de Costantino mentre realitzava la recerca per a un treball relacionat amb la Corporeïtat humana en l'assignatura Metodologia Projectual d’Art I. Em va interessar els temes que envolten la seva obra i les diferents tècniques emprades . Aquí faig una petita recopilació de tres treballs que em van semblar interessants, tant estèticament o conceptualment i  que també tenen una connexió entre ells.

Pelleteria Humana (2000):

Aprofitant la experiència adquirida d’adolescent,treballant en una fàbrica de roba, va començar a produir teixits que semblen pell humana , amb silicona, per a fabricar vestits, abrics que imiten els abrics cars de pell animal amb els colls de pell natural, amb la intenció d’imitar la moda d’alta costura, vestir-te amb la teva pròpia pell, per a mostrar la perversitat d’una societat consumidora. Segons Costantino, l’obra no esta completa fins a que el espectador no se l’hagi provat. Aquesta obra reflexa la filosofia del seu treball que permanentment es pregunta fins on l’home pot arribar per a aconseguir mes poder o plaer. Com el que portem a sobre ens defineix el nostre estatus social, ja no utilitzem la roba per a protegir-nos sinó per a mostrar el nostre poder, mostra la frivolitat de la roba.

“Es pertorbador desitjar una cosa tant cruel”, diu Costantino. “ La sofisticació i la brutalitat en un mateix objecte” 

Vestidos de Tetillas Masculinas, con Pelo Natural.

Cañerias de Nonatos y Bolas (1999):

Aquestes son escultures realitzades amb resina i alumini mostrant amb diferents formes els fetus d’animals no nascuts. En “Limbo de Nonatos” mostra un camp on estarien esperant nàixer fetus d’animals que consumim quasi a diari. Semblen estar vius per la seva expressió tant realista. Costantino comenta que tot i que està prohibit matar als animals no nascuts, tothom compra carteres, sabates de cuir del animal no nascut. Costantino no planteja que el seu treball tingui res a veure amb la defensa dels animals o la ecologia. La seva obra ens enfronta a incertituds i no saber afrontar les conseqüències. Les Boles son esferes de mesures diferents, quasi decoratives , que semblen enterrar en el interior,  el testimoni d’una mort violenta i no natural.Totes mostren en el seu interior la pell, les orelles, les peülles, el musells d’animals completament deformats i comprimits contra les parets de les esferes.

Les escultures i els relleus en la paret, mostren als animals travessant un canal estret, que recorda a un úter o també a una línia de producció (la tomba). A traves d’aquestes formes podem veure l’agonia del animal en aquet Limbo etern, una reflexió sobre la mort fàcil del innocent, condemna la inhumana frivolitat del home.

Animal Motion Planet (2004):

En aquet treball, l’artista vol donar-li vida al animal sacrificat anteriorment, es tracten de màquines ortopèdiques per a animals no-nascuts, mecanitzats amb ferro i amb motors.

En  la següent peça es pot veure un porquet de silicona penjant d’una cinta rotatòria, la peça tremola amb agonia i penja d’un sistema transportador. Aquet treball fa referència a la tecnologia de la mort, la situació patètica del animal.

Costantino continua realitzant aquestes peces d’animals, però avui en dia la seva obra s’ha tornat mes íntima, projectant la seva persona el l’obra, no treballa tant amb l’escultura sinó que des-de el 2007 treballa amb la fotografia i avui en dia realitza instal·lacions de vídeo art.

http://www.nicolacostantino.com.ar/