És una artista reconeguda i que
ha influït ha l’art contemporani. Al llarg de la seva carrera a presentat una exploració
constant i provocadora de la construcció de la identitat contemporània i la
representació de la naturalesa. S’ha realitzat imatges a si mateixa en una
varietat de disfresses creant personatges divertits i inquietats, de mal gust i
que afecten. En les seves obres parla d’escàndol i fàstic, sexe i mor.
En les seves obres tracta temes com: l’ho artificial i la
ficció , cinema i rendiment, temor i grotesc, mite, carnaval , conte de fades ,
identitat de classes.
Es poden destacar quatre períodes en el seu
desenvolupament personal:
1. UNTITLED FILM
STILL (1977-1980) Autoretrats en blanc i negre, on apareixen rols femenins.
L’imatge ens suggereix inventar alguna expressió i sentiment real.
Es pot veure un gest aparentment espontani, foto fixa,
instant poètic (creant un efecte casual); control de: les performats, la
il·luminació, els efectes, la composició i la disfressa.
2. DISGUST PICTURES
(1986-1989) Imatges en color, i molt abstractes, on i apareixen elements en
estat de putrefacció, on són vòmits i brossa. Aquestes fotografies ens creen
fàstic, angoixa i repulsió.
En les imatges es pot veure un fàstic com a element
visual. En aquella època la societat artística vivia una regressió moral i
social i per això ella crea un art viu format per la cesura i una crítica de
les costums i la moral.
Es
desvia dels seu treball habitual, passa de la fotografia d’autoretrats a
centrar-se en la natura morta. Es pot veure el que produïm i llencem.
Es
por veure en aquesta obra l’horror que significa (a l’igual que en les
pel·lícules de terror i els contes d’abans d’anar a dormir) un horror maternal;
el cos material fet d’una manera estranya, inclús repulsiu i en repressió.
Aquestes extremes condicions venen evocades per algunes de les escenes de
desastre, tal i com venen banyades com a signe de sang menstrual i de fluxes
sexuals, vòmits i merda, decadència i mor. És una imatges que recorda una
representació del cos expulsant des de l’interior, d’un subjecte literalment envilit,
rebutjat. Obra: Untitled #235 1987/1990:
3. SEX PICTURES
(1992) Fotografies a colors de gran format , on apareixen ninos anatòmics
en forma directa i cruel. Creen escenes semblants a pel·lícules violentes i
pornogràfiques.
Tracta a la persona i el seu sentiments de soledat i
por del cos com a lloc de trobament entre el plaer i el dolor. Es un sexe
artificial, sense ningun objectiu més que de plaer pervers, pura pornografia a
partir de ninos. El sexe es una paraula tabú per a la societat, i en canvi en
les seves obres es un tema que el tracta en primer pla, creant-hi escàndol.
Utilitzant algú irreal per i no un simple tros de làtex.
4. HORROR
PIRCTURES (1995) Representacions grotesques de diferents metamorfosis i
dislocacions del cos humà.
Per primera vegada,
l’autora queda fora de la fotografia, on eren retrats seus. Els seus continguts
es van unificar ja que no només hi havia un sol retrat de la dona, sinó de la
relació entre les persones. En aquests període volia tractar a les persones i
els seus sentiments parlant de: la soledat i la por, d’horror, la mor, el cos
com a lloc de plaer i de dolor. En les obres desapareix la referència formal
d’un entorn concret, on té un resultat més abstracta (ja no és un retrat d’una
cara, un cos real, sinó que és un retrat dels desitjos i de les pors). A partir
de la manipulació que Sherman realitza amb els seus ninos i els seus artefactes inanimats va suggerint
un món descarnat, caricatura amarga i cruel del nostre món, de la fredor i la
funcionalitat de les relacions. De lo absurd de creure que lo que veiem es
real.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada