des d'una perspectiva històrica i transversal estudiem, analitzem i relacionem els fenòmens de l’ art, el disseny,
l'arquitectura, l’artesania i la imatge amb els esdeveniments contemporanis de la cultura,
el context econòmic, social i polític dels últims 40 anys; això vol dir que "cavalquem sobre lo tigre..."

diumenge, 10 de juny de 2012

CONRAD ROSET (Marta Archilés)

És un il·lustrador freelance (autònom) català, de 27 anys, nascut a Terrassa i resident a Barcelona.

Fa gairebé quatre anys que es dedica professionalment a la il·lustració i ja s’ha fet un lloc en el panorama nacional i internacional. És professor d’il·lustració a l’escola de disseny BAU.

Treballa tant en el camp de la il·lustració editorial com publicitària i per a la indústria discogràfica, col·laborant amb empreses d’arreu del món. D’altra banda, també produeix obra pròpia que acostuma a exposar de tant en tant en galeries, sobretot de Barcelona. A més, ha participat en exposicions col·lectives a la resta d’Europa, a Cabo Verde i als Estats Units.



Els treballs que ell considera que s’acosten més al seu llenguatge personal i que sent més propis són les seves “muses”. També constitueixen el seu treball més conegut i gràcies al qual ha adquirit un cert renom.

El procés que segueix per a realitzar una musa sempre és el mateix: en primer lloc, s’alimenta d’imatges de fotògrafs que li agraden. Tot i que sembli un procés potser poc ortodox, comença fent una recerca de retrats femenins que el sorprenguin i el captivin per la postura, l’expressió, la sensualitat... Sempre els troba via Internet, a través de plataformes com Flickr, que li permeten veure treballs de fotògrafs professionals i amateurs, als quals demana permís per utilitzar alguna de les seves imatges per inspirar-se i crear un nou dibuix.



El següent pas és dibuixar. Per fer-ho, utilitza tècnica seca, moltes vegades llapis. Fa anar una línia contínua i proporcionada, tractant sempre d’acostar-se el màxim a la realitat. Ell mateix manifesta, desencertadament segons la meva opinió, que dibuixa de manera similar a Egon Schiele. És important citar que va estudiar a l’escola Joso, especialitzada en dibuix de còmic, per la qual cosa es poden observar traços d’aquest estil en les seves muses. Sempre procura que siguin il·lustracions molt suggerents i sensuals, però sense arribar a la vulgaritat o a la sexualitat explícita. Li agrada el joc de mostrar i amagar certes parts del cos. Els mugrons, els colzes, els llavis, els dits i el coll són indrets de l’anatomia femenina que el fascinen i acostuma a destacar en les seves obres.




Per últim, afegeix color de manera molt particular. Assegura que mai ha sabut pintar correctament, de forma que va haver d’improvisar una manera de fer-ho que ha acabat convertint-se en la seva marca. El color és abstracte en totes les seves creacions, utilitza tonalitats planes i saturades que es converteixen en una exageració del color de la pell i el cos humà. Aquí utilitza tècniques principalment humides, en especial aquarel·les líquides o anilines. Aquestes, li permeten una tinció del suport moltes vegades lliure i descontrolada, fruit de l’atzar. A vegades, aplica un excés d’aigua que produeix regalims molt característics. Els colors es fusionen espectacularment, creant un efecte visual que, al meu parer, és el que més impacta, per bo o per dolent, a tothom que veu la seva obra. És aleshores, amb el color, que els seus dibuixos cobren vida.



Tanmateix, la faceta que més em crida l’atenció de Conrad Roset és el seu treball com a il·lustrador infantil. És un registre diferent a les seves repetitives muses, que tot i que poc a poc va renovant i experimentant amb el tractament dels dibuixos, personalment, em resulten redundants.




Aquesta és una il·lustració que va fer per al llibre “The Children’s Book of American Birds”. En aquesta edició del conte col·laboren il·lustradors de tot el món. El dibuix està concebut des d’una perspectiva interessant, un estil de picat. Representa un noi obrint una porta amb recel. L’espai on es troba el noi està en una penombra molt ben aconseguida, i l’escletxa de llum és interessant i produeix intriga en el lector. El detall dels quadrats del pijama del personatge acaba d’arrodonir la imatge. A les fosques tot ho veiem igual, però amb la llum som capaços de diferenciar els colors. El dibuix és original fet a mà i posteriorment tractat de manera digital.





Altres il·lustracions infantils: 
És el seu últim treball, realitzat per a una editorial xinesa. Són il·lustracions del conte d’en Polzet (Garbancito/Little Chickpea).







Em semblava interessant parlar d’il·lustració contemporània i m’he centrat específicament en ell perquè és un dels tres joves il·lustradors espanyols que actualment està més en boga, juntament amb Paula Bonet i Juanjo Sáez.

Penso que ha trobat un llenguatge que ha sabut explotar fins al punt de generar una marca identificable i reconeixible de la seva feina. Crec que encara és aviat per fer una valoració més exhaustiva sobre el seu treball, ja que fa relativament poc temps que s’hi dedica. Possiblement el que passa amb Conrad Roset sigui una moda momentània que no durarà molt més, però a jutjar per la quantitat d’informació relacionada que podem trobar a Internet, de moment no li faltarà feina, com a mínim.



http://vimeo.com/21721212

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada