des d'una perspectiva històrica i transversal estudiem, analitzem i relacionem els fenòmens de l’ art, el disseny,
l'arquitectura, l’artesania i la imatge amb els esdeveniments contemporanis de la cultura,
el context econòmic, social i polític dels últims 40 anys; això vol dir que "cavalquem sobre lo tigre..."

dissabte, 9 de juny de 2012

JULIO VAQUERO (Clara Esperalba)


Julio Vaquero i Serraima (Barcelona, 1958) és un pintor realista català. S'enquadra fonamentalment en el realisme i en la pintura figurativa a partir de l'observació del natural.

A partir de la dècada de 2000, Vaquero començà a experimentar en la manipulació i alteració d'objectes en un barreja ambigua de realisme i simbolisme.

És pot considerar un artista revolucionari pel que fa a les arts plàstiques adquirint el nom d’alquimista. Una de les seves ultimes produccions pel que a mi respecte, brillen en originalitat i resultat.

Per què el nomeno alquimista? El nom li ve donat ja que es va passar 6 mesos tancat per aconseguir trobar un material especial, pintura que fos modelable per realitzar escultures. Desprès d’entregar-se en cos i ànima, mai millor dit, ja que fins i tot va arribar a emmalaltir per intoxicació davant de resines, va trobar la solució, pintures amb resines i fibra de vidre.

Un cop amb la seva recepta a la mà, va iniciar la construcció d’un conjunt de mobiliari escultòric, delirant i post apocalíptic que sembla d’or. Aconsegueix unes escultures realistes que semblen mobles de reals pintats amb pa d’or quan realment es tracta de pures escultures buides per dins, d’aquí el títol de la exposició de la seva obra; “Fi de les aparences”.


“Nada a intervenido en la creación de la forma más allà de la pintura”


És la pintura solidificada que crea les seves escultures, i son aquestes escultures les que creen la seva obra pictòrica ja que a través d’aquestes construeix escenaris reals que agafen una forta potència simbòlica i atmosfèrica en el dibuix i la pintura.

                    

                   


L’obra que mostro dona constància del les escultures realitzades pel propi artista i el paper d’escenogràfic que aquestes agafen el la segona part del projecte de creació artística.




“Habitación con fantasmes"
 2009 - 2010 · 236 x 330 cm

L’obra de Julio Vaquero ens desdibuixa la realitat, ens remet un món fotogràfic sense ser-ho.

Els traços construeixen els objectes sense ser massa insistits, deixant la frescor a la mesura de lo possible. A partir d’instats de llum i ombra dona volum i trenca amb la barrera de la materialitat, ens fa dubtar sobre les aparences i el desgast del temps.

La tècnica emprada és llapis gras i aiguada sobre paper vegetal. Aquesta tècnica el segueix al llarg dels seus dibuixos. Amb ella aconsegueix aquets matisos de llum i ombra que comentava anteriorment i que ens transporten en un món oníric.

“Desde mis inicios en la Facultad de Bellas Artes de Barcelona, trabajo a partir de la realidad, tanto en el dibujo y la pintura como en la escultura. La realidad tiene matices que el cerebro no puede improvisar.

Tengo la necesidad de que el material tenga las huellas de mis manos, de que la parte artesanal sea visible. Necesito experimentar los objetos, también de forma violenta, torturarlos con la visión y con las manos.”

La format i la tècnica estan al servei del discurs que recull de l’estudi del natural i la preocupació per la forma, combinant en ella contrarietats com ara virtual i realitat, detall i atmosfera, superfície plana i tridimensional..

Aquesta barreja ambigua entre realisme i simbolisme neix del qüestionament de l’artista després d’haver-se passat un llarg període a l’estudi dibuixant i pintant espais concrets, fet que el va portar a preguntar-se sobre la necessitat de la representació, enfrontant-se en un moment en el que la imatge te un fort protagonisme, d’aquí la necessitat de trobar formules que escapessin a la tradicional manera de mirar la naturalesa com un model i la convertissin en un territori per a la experimentació.
A través d’aquesta gran obra “ El fi de les aparences” viva per les escultures, els dibuixos i les seves pintures, Julio Vaquero parla d’una falta de “concessió a la bellesa” que al·ludeix “a l’horror del temps que vivim aquest nou barroc arxidramàtic”.

Respecte l’obra de Julio Vaquero, pel que fa la meva opinió, em considero enamoradissa de les seves obres des del primer dia que les vaig conèixer, em van sorprendre quan em van dir que tot allò que veia era real, i encara més quan vaig saber que els mobles representats eren fets a partir de pintura. En un primer moment em vaig pensar que es tractava d’una fotografia.
Crec que Vaquero expressa molt bé el que te en ment a través de les seves obres, et presenta un espai real, viscut per ell, un espai que coneix detall a detall i aconsegueix que el sentis teu. Alhora, et fa situar-te en aquest extrem de virtual – real, com si ens trobéssim al mig d’una frontera.


Pintures de Julio Vaquero.









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada