des d'una perspectiva històrica i transversal estudiem, analitzem i relacionem els fenòmens de l’ art, el disseny,
l'arquitectura, l’artesania i la imatge amb els esdeveniments contemporanis de la cultura,
el context econòmic, social i polític dels últims 40 anys; això vol dir que "cavalquem sobre lo tigre..."

dissabte, 9 de juny de 2012

DO HO SUH, Staircase II (Eulàlia Garcia)



DO HO SUH,  Staircase II
“For me, life is a series of displacements from one space to another. We all experience this displacement on a daily basis (en el dia a dia). You don’t need to travel from one culture to another to experience this notion of a split or torn identity (partir o desgarrar la identitat), or sense of place,” Mr. Suh says. “I don’t feel it is either (ni bo ni dolent) a good thing or a bad thing to feel torn—it’s simply the way it is (tal com és).”

Do Ho Suh va néixer a Seoul, Korea el 1962. Va viure fins a l’adolescència a Korea i després es va traslladar al Estats Units d’Amèrica per estudiar a l’escola de disseny de Rhode Island. Més tard va fer un MFA en escultura a la Universitat de Yale. Interessat en la maleabilitat de l’espai tan física com metafòricament, Do Ho Suh construeix instal·lacions en llocs específics que qüestionen les fronteres de la identitat. El seu treball explora la relació entre la individualitat, la col·lectivitat i l’anonimat. Al llarg de la seva carrera ha mantingut un discurs que es reflexa ens els anomenats temes antropològics: familia, vida privada, espais dins de la memòria d’un mateix.

Idees al voltant del seu treball:
Reemplaçament, desplaçament: present en el seu treball; constantment vivim desplaçaments.
Explorar la problemàtica d’identitats: subproducte d’una vida dedicada entre les comunitats i les cultures.
Explorar la noció de l’espai: sensacions espaials; tot l’espai és transportable i traduïble.
Tracta el tema de la immobilitat i la localització de l’espai.
Mentre una casa és nominalment una barrera o un límit és, de fet, purosa i canviable.
Les peces representen l’existència d’un espai real
Problemàtica de l’espai on exposar: rol de l’art, ser un catalitzador pel canvi.

STAIRCASE, Do Ho Suh, Tate Modern
He escollit aquesta obra perquè la vaig viure en primera persona, a un sala de la Tate Modern de Londres. Així puc opinar clarament respecte algo que he sentit, pensat, i reflexionat, no quelcom del qual m’he informat objectivament.



     Sensació pròpia:
Aquesta instal·lació consisteix en una escala feta amb gasa i estructura de filferro , situada al mig d’una inmensa sala blanca. Tot el sostre de la sala està cobert per una tela gasosa, que representa el terra del pis on puja l’escala. És a dir, l’obra en si és una transformació de l’espai real, que juga amb la llum i ‘atmosfera.
Quan entres, de seguida, t’impacta físicament. Els teus sentits es veuen afectats per l’atmosfera d’aquest espai.

L’espai transmet silenci, quietud, atemporalitat, amb molta contundència.

Vaig estar-me estona observant l’escala, des de diferents punts de vista, movent-me per la sala. Una escala de gasa vermella, penjada enmig d’una salsa, elevada per sobre de teu cap, que si la mires frontalment pots veure l’espai on condueix... Clarament és una obra molt suggerent, propicia la reflexió de diversos temes: l’escala que puja de nivell.. on em porta... al cel? A la llum? A un no espai? Al pensament? Al coneixement?

És misteriós, amaga quelcom (malgrat la seva transparència). No ens deixa veure algo encara que fisicament ho poguem veure. L’instal·lació està formada per una gran superfície sense res mentre que hi ha petits i curosos detalls a l’escala. I el color, aquest vermell tant suggerent. És una reproducció d’un espai real, em fa pensar en la memòria.

Sento que aquesta escala és un element que m’està reclamant que connecti amb quelcom. És un connector de pensaments

Paraules de l’artista:
“És una versió de l’escala que connectava el meu pis a Nova York al pis del meu llogater, feta a escala 1:1.  És una obra que ja tenia feta i he adaptat a aquesta sala. Com es pot veure aquesta sala té boniques i grans claraboies. Això fa que la llum atmosfèrica vagi canviant constantment durant el dia.

He estat interessat en escales, ponts o portes perquè són  elements que connecten diferents espais, però a la vegada els uneixen.

La meva experiència personal m’ha marcat al lalrg de la meva carrera: el fet de viure un desplaçament cultural m’ha permès contemplar les coses d’una manera diferent.
M’interessen els espais transitoris enlloc de les destinacions.

Tinc el desig d’emportar-me amb mi la memòria dels meus espais íntims, i busco la solució tecnològica per fer-ho, per poder-me endur l’obra amb mi.

Aquest treball juga amb la transparència, fent que puguis veure l’espai real de la sala d’una manera diferent. Interès per la transformació de l’espai, per l’espai sensorial.”

1 comentari:

  1. el link condueix a una entrevista feta a l'artista, on parla sorbre aquesta obra (vaja, el video que vaig passar a classe). Dóna informació molt concreta

    ResponElimina