des d'una perspectiva històrica i transversal estudiem, analitzem i relacionem els fenòmens de l’ art, el disseny,
l'arquitectura, l’artesania i la imatge amb els esdeveniments contemporanis de la cultura,
el context econòmic, social i polític dels últims 40 anys; això vol dir que "cavalquem sobre lo tigre..."

diumenge, 10 de juny de 2012

JUAN MUÑOZ, many times (Maria Beltrán)


Juan Muñoz (1953 – 2001) es considerat tot un poeta de l’espai. L’artista mostra en les seves obres una capacitat il·lusionista, creant una confusió en l’espectador entre allò que és real i el que no. L’artista  va començar en el món de l'art com a comissari d'obres però s’endinsà en l’escultura, un ofici d’homes lliures, proper a la música i la poesia, construint un llenguatge d’emocions. Feia servir les seves escultures com un mitjà per a crear escenes pròpies del teatre = Escultures com a personatges d'una obra de teatre. 




Amb les seves instal·lacions té la intenció que els espectadors no passin sense aturar-se, sinó que mantinguin una certa reflexió davant el que veuen.
Descobreix el fet que el teatre pot arribar a barrejar-se i fusionar-se amb gèneres artístics, com per exemple troba que hi ha espais en que una obra d’art pot arribar a ser escultòrica, entre d’altres. Es per aquest motiu que es refereix a aquell qui mira o contempla com espectador, com a participants de les seves construccions teatrals, fent-nos sentir a la vegada dins la “platea” i dins l’escenari.

“¿Estoy dentro de ésta historia? ¿o simplemente me he metido en la historia de alguien?”
Juan era un contador de historias
Presenta idees com allò que es reflexa, la creació de dos mons, la sensació d'una doble figura però també el doble espai entre dalt i baix (sostre - terra = suspès en l'aire o amb els peus a terra).

                                                           Una habitación donde siempre llueve, 1992.

És un espai sense tancar, obert d'alguna manera a l'exterior. Una divisió entre allò privat i allò públic. Amb aquesta obra mostra una conversa impossible, que no s'escolta però s'intueix, com si aquesta fos ratllada amb les línies que formen les fustes. 







Many times (1999), és una obra composta per cent escultures amb trets asiàtics d’una estatura al voltant del metre i mig. Aquest tret afegeix un nou significat a l’obra i es que ens mostra les escultures com nens, amb menys escala que un adult, donant-li un toc burlesc o infantil.
Algunes d’aquestes formen grups i d’altres es troben perdudes per l’espai. De què poden estar parlant?
Aquesta va ser una manera de representa la seva preocupació per la societat contemporània, pel fet de que cada cop es més impossible mantenir una conversació, un diàleg en mig d’una societat massificada = China com a símbol obvi i clau.
 Les figures semblen alienes a l’espectador però alhora semblen que de cop vagin a girar-se i intentar dir-te alguna cosa. Semblen viure en un món de soledat però sense deixar de parlar entre elles o almenys això sembla, separades de les persones, dels espectadors.
Tot i el gran somriure que mostren no semblen tan felices, segurament degut al gran silenci que creen.

Personalment, em va agradar aquesta obra per l’impacte que em va produir al veure-la en primera persona al Museo Reina Sofía. A més, ara que estic endinsant-me en el món de l’escultura em va venir ràpidament a la memòria la imatge que vaig tenir al contemplar-la. Hem vaig quedar estranyada per la sensació que em provocava veure tota aquell munt d’escultures repartides per tota la sala, ignorant la meva presència, sense captar cap mirada cap a mi.
Vaig sentir un gran buit dins meu al passejar entre aquestes i no poder escoltar la conversa que semblaven tenir.
Em va sorprendre que aconseguís fer-me sentir d’aquella manera i al estudiar tota la seva obra he descobert detalls que encara em fan reflexionar més sobre l’obra.
També em va interessar molt Juan Muñoz com a escultor que va reprendre la figura en un moment, en un context, en que semblava que l’escultura figurativa i la realització d’objectes en general eren antiquats o fora de lloc. És així com va mostrar interès en tornar a allò que no tenia valor o estava menys de moda.  


Vídeo relacionat introductori. Es poden trobar més aquí mateix, rtve a la carta: 
http://www.rtve.es/alacarta/videos/cultura/museo-reina-sofia-madrid-abre-puertas-obra-juan-munoz/484125/





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada