des d'una perspectiva històrica i transversal estudiem, analitzem i relacionem els fenòmens de l’ art, el disseny,
l'arquitectura, l’artesania i la imatge amb els esdeveniments contemporanis de la cultura,
el context econòmic, social i polític dels últims 40 anys; això vol dir que "cavalquem sobre lo tigre..."

dimarts, 19 de maig del 2015

Frank O. Gehry - Wiggle Side Chair   1972

Biografia

Frank Gehry (1929) és un dels arquitectes canadencs amb edificis més reconeguts, com per exemple el Museu Guggenheim de Bilbao o la Bodega- Hotel Marqués de Riscal a la província d'Àlaba.
Es va graduar amb estudis d’arquitectura el 1954, i va començar a treballar a l’estudi de Victor Gruen que va haver de deixar durant un any per assolir el servei militar. Anys més tard i ja casat, es va traslladar a París i va treballar a l’estudi d’André Rémonder on va conèixer obres d’arquitectes francesos. Al retornar a Los Angeles, va obrir el seu propi despatx d’arquitectura.
    








Sèrie Easy Edges

Amb la sèrie Easy Edges va iniciar-se al disseny de mobiliari, on pertany la cadira que he escollit: Wiggle Side Chair junt a 14 peces més. Totes elles són fabricades de cartró ondulat i làmines de fibra premsada, materials que utilitzava per les seves maquetes d’arquitectura.
Gehry va veure que aquest material de làmines de cartró obtenia la força idònia per suportar el pes d’una persona al posar-les de costat i unides mitjançant cola.
Va abandonar la producció uns mesos, perquè l’èxit no interferís a la seva carrera com a arquitecte.



Amb la sèrie Easy Edges, Gehry va obtenir molts premis internacionals de disseny i va marcar un abans i un  després.
La Wiggle Side Chair (1972) és una cadira estable i robusta, de tacte suau, i degut al seu material de cartró no fa soroll al moure-la. Tot i això, va ser dissenyada com a escultura més que com a moble, però va ser comercialitzada l’any 1997. La miniatura d’aquesta val 100€, i les mides de la real són les següents:


Mobiliari:


   



Wiggle Side Chair

He escollit aquesta cadira pel fet de no ser realitzada de plàstic com són la majoria, i perquè el material es pot reciclar, cosa sorprenent en tot el conjunt de mobiliari.
A part, al ser feta de cartró la fa ésser única, possiblement lleugera, amb caràcter, més econòmica, peculiar i moderna degut a les corbes que la conformen.
També m’interessa pel fet que la va començar a fer a partir de cartrons que tenia de caixes a l’oficina, que va començar a tallar i enganxar amb una serra i un ganivet de butxaca.



Anna Aumatell Sanglas
Grup 2.1


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada