Malgrat es va centrar en l’obra/projecte de l’artista xinès Nut Brother, qui durant 100 dies aspirà l’aire contaminat de Pequín per a recollir prou partícules com per a fer-ne un bloc massís, vol tractar també temes com la reproductibilitat de l’art, l’empoderament de l’espectador i els modes de consum en massa sota els quals estem sotmesos - també vers el consum de la cultura i de l’art-.
Per a conèixer l’obra d’aquest artista, recomano el medi mitjançant el qual m'ha arribat a mi pròpiament, advertint de la banalitat d'aquest - aspcte molt interessant a analitzar-:
NUT BROTHER - Tele5 06.12.15 - Un artista chino convierte el aire contaminado en ladrillos para denunciar la polución
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Parlar d’aquest art social i compromès, m’he recolzat en dues manifestacions artístiques més:
- La Deessa de la Democràcia - Escultura realitzada pels joves protestants de la Plaça de Tiananmen l’any 1989; formalment recorda a l’Estàtua de la Llibertat, i mirava desafiant la fotografia de Mao Zedong. Durant la protesta, ofegada per l’Exèrcit Popular, moriren més de 2.000 persones, i unes 10.000 resultaren ferides.
- Intervenció al Konzerthaus de Berlín - Ai Weiwei. Probablement un dels artistes més mediatitzats per la premsa internacional, i que ha estat realitzant diverses obres activistes vers el drama dels refugiats a Europa. És fàcil veure un paral·lelisme entre l’obra de Weiwei i Nut Brother, doncs els dos treballen amb una causa social, jugant amb la matèria directa, oblidant en certa manera les metàfores. La diferència: la projecció i la marca dels dos artistes, doncs Ai Weiwei és ja un consagrat de l’art, se’l coneix, i de Nut Brother no se’n coneix tant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada